A vegades fa molta por pensar que l’estrés posttraumàtic no té solució. Aquí en parlarem de diferents tipus de teràpia específica per al TEPT; totes tenen l’ objectiu de disminuir el patiment psicològic que provoca.
S’ha de saber que en l’estrès posttraumàtic hi ha un augment de la reactivitat del sistema nerviós, de l’estat d’alerta, mentre que alhora hi ha un descens del desig de relacionar-se i un estat d’ànim d’apatia i desànim. Les diferents teràpies busquen, per una banda, tractar aquesta desregulació del sistema nerviós, i per l’altra, poder reformular i assumir el fet traumàtic que s’ha viscut i les creences que han desencadenat, creences que acostumen a ser extremadament limitants per a la persona.
Quines són les teràpies més eficaçes per l'estrés posttraumàtic?
BRAINSPOTTING: el Brainspotting és una nova tècnica terapèutica que va partir de l’EMDR i que es basa en la idea que totes les experiències emocionals i també els traumes resten enregistrats en el cervell i el cos. Es poden abordar els traumes mitjançant la identificació i estimulació de punts d’accés específics del camp visual del pacient. Com l’EMDR, el brainspotting busca desbloquejar aquest record perquè tota la càrrega fisiològica i emocional vagi sent expressada i per tant disminuint la seva intensitat.
L’EMDR: Aquesta tècnica, basada en el reprocessament del record a través del moviment dels ulls, parteix del concepte que el sofriment que pateix la persona es deu al fet que la interpretació i la vivència respecte a l’esdeveniment traumàtic resten sense processar al cervell. La tècnica d’EMDR aconsegueix desbloquejar els pensaments i les emocions relacionades amb l’esdeveniment traumàtic. Gràcies a això, la persona pot fer una reconstrucció d’aquests esdeveniments i deixa d’estar en estat d’alerta continu.
Teràpia cognitiu-conductual: es centra en la tècnica d’ exposició, en apropar de manera paulatina el pacient al record i a la situació real que originen tots aquests símptomes traumàtics, de manera que pugui conviure amb l’experiència disminuint la reactivitat fisiològica. També es treballa la reestructuració cognitiva, és a dir, la interpretació i els pensaments actuals que el porten a creure que viu en un món amenaçador.
Conclusions:
En tot cas, més enllà de la tècnica específica, m’agradaria subratllar alguns aspectes que són importants en la teràpia de l’estrès posttraumàtic i que tenen en compte tots els bons terapeutes:
-
- Els esdeveniments traumàtics ho són perquè han desbordat la capacitat d’adaptació de la persona i perquè tenen elements de forta amenaça per a la integritat personal. La persona es va sentir extremadament vulnerable, i parlar o apropar-se a aquest esdeveniment acostuma a causar molta por, a part d’altres emocions intenses com ara la vergonya i la culpa. Cal saber acompanyar tots aquests sentiments amb empatia, calidesa, i la proximitat adeqüada.
-
-
- És important saber escoltar el ritme que necessita la persona per acostar-se als records traumàtics.
-
- Ajuden molt les tècniques de regulació de l’ansietat a l’inici de la teràpia per augmentar la percepció d’autoeficàcia, cosa que fa disminuir les sensacions d’indefensió.
-
- Cal ajudar la persona a trobar dins del seu context social persones de suport amb qui pugui parlar del que li passa i recolzar-se quan ho necessiti.
L’estrès posttraumàtic és una experiència molt dura que a vegades es pot cronificar en el temps; és molt important en aquests casos demanar ajuda psicoterapèutica ja que està demostrat que les teràpies específiques del trauma ajuden a disminuir el patiment i en molts casos resoldre totalment el malestar