Hi ha molts tips de com combatre l’ansietat, els podem trobar en Instagram, o en múltiples blogs on expliquen tècniques de control de l’ansietat. Però és molt important aprendre a diferenciar el que seria gestionar l’ansietat amb el que significaria disminuir-la i fins i tot eliminar-la.
Gestionar l’ansietat és tenir estratègies per a què en moments on la persona sent ansietat sàpiga què fer per a no augmentar-la, podriem dir per a no empitjorar el símptoma. Acostumen a ser estratègies per a disminuir el component fisiològic que comporta l’ansietat, i tenen la seva base en tècniques de respiració, de relaxació, o d’arrelament. Totes elles ajuden a la gestió de l’ansietat, són d’aplicació bastant immediata i poden ser molt necessàries, però generalment no eliminen l’ansietat, sinó que aquesta ressorgeix una vegada i una altra.
I això per què és així?
Segons el que he explicat en l’entrada anterior, tenir ansietat és un símptoma del nostre sistema d’alerta, que ens indica que ens trobem (en el nostre present o en els nostres pensaments) davant d’una situació que sentim com a perillosa. I fins que aquesta situació ens continuï semblant perillosa, l’ansietat no desapareixerà.
L’ansietat és símptoma que hi ha “alguna cosa” en com ens vivim a nosaltres mateixos i/o a les relacions que sentim com a perillós.
Per això el primer pas per a combatre l’ansietat és aclarir què ens fa por, quines situacions ens fan por, i anar aprofundint sobre què temem de la situació.
Per exemple, una persona detecta que té ansietat d’anar a treballar, i que té a veure amb problemes amb el seu coordinador; però l’ansietat no és simplement per “tenir problemes”, ha de veure què tem concretament sobre el problema amb aquesta persona.
L’ansietat acostuma a provocar que evitem les situacions que temem, i això pot ser per múltiples causes diferents. La persona pot tenir por de parlar amb el cap, i pot ser per diferents raons, fins i tot oposades:
-
- Por del conflicte: tenir associat els conflictes amb conseqüències catastròfiques: “si dic la meva opinió em farà fora de la feina”
-
-
- Por a la reacció pròpia: “si dic la meva opinió i no em fa cas m’enfadaré i perdré el control”
-
- Por a la desqualificació: “si em desqualifica la meva autoestima caurà pel terra”
-
- Por a la reacció dels altres “si parlo amb el cap els meus companys pensaran que em crec soc millor que ells, o que sóc una traïdora, o…”
Encara que de manera superficial pot semblar que tot és el mateix “temo parlar amb el cap”, són molt diferents les vivències de cada exemple, de com es viuen les relacions, y de com ese viuen les capacitats d’ afrontament pròpies.
Cada por té un sentit dins de la biografia de la persona, i la majoria de vegades té a veure amb les seves experiències passades en relacions similars. Es a dir, persones que han tingut problemes amb l’autoritat, temeran més les reaccions del cap que de les de les companyes… Persones que han tingut problemes amb les relacions, temeran més les reaccions dels companys que els del cap, etc.
Moltes vegades, el que ens provoca ansietat té a veure amb situacions del passat, similars, que van provocar molta por i molt dolor, generalment amb la sensació de sentir-se sobrepassat, desbordat i espantat.
Generalment, també, van ser situacions on un no es va sentir prou acompanyat, la qual cosa fa augmentar la por i el dolor. Això pot explicar que davant de situacions similars, hi hagi una part d’un mateix que s’activi i vulgui evitar tornar a sentir el mateix.
Però el problema persisteix… doncs evitar una situació comporta ansietat, i perquè el conflicte que s’evita segueix allà, en el dia a dia, per molt que un@ intenti deixar-ho de costat i fer que no existeixi.
Hi ha múltiples pors en les relacions, exposo a continuació algunes d’elles:
- Por de ser rebutjat
- Por de ser humiliat
- Por de ser abandonat
- Por de sentir emocions
- Por de ser danyat
- Por d’estar sola
- Por a la dependència emocional
- Por a la intimitat
Totes aquestes pors són profundes, acostumen a ser molt antigues i iniciar-se en la infància, segons les experiències mes primàries amb les persones més significatives que van cuidar a l’infant.
És per això que tractar de comprendre, disminuir i eliminar l’ansietat no acostuma a ser ràpid, (encara que sí és molt possible), i és per això que és necessari conèixer tècniques de “gestió” de l’ansietat, per a disminuir el sofriment mentre es tracten aquests aspectes més profunds de la personalitat, per així poder fer front al que temem.