Com saber si tinc un trauma psicològic?

Generalment les persones que es pregunten si tenen un trauma és perque hi ha aspectes de sí mateixes que no entenen o que senten que no estan bé.  Potser identifiquen que són massa reactives en les discursions o en els conflictes, massa irascibles o massa susceptibles… o senten que els hi costa molt relacionar-se. Potser senten una incongruència entre el que han “aconseguit” en la seva vida, i el sentiment d’alegria interior.

En molts estudis de trauma i dissociació, s’ha vist que traumes viscuts en la infància es poden oblidar totalmente, com a mecanisme de defensa per seguir vivint, sobretot si quan van passar l’infant no ho va poder parlar amb ningú.

També aquests estudis han definit que es pot diferenciar els traumes en T majúscula, que són traumes únics però molt greus, dels traumes en t minúscula, que es refereixen a haver viscut durant molt de temps múltiples relacions amb altres persones on el infant s’ha sentit agredit o desvalorat. 

Quins són els efectes d'un trauma?

Una conseqüència que té el haver patit qualsevol trauma, és la dificultat en tenir una bona regulació emocional; una altre conseqüència és la dificultat en confiar en les altres persones i en la vida.

Voldria aprofundir en la manca de confiança en els demés, ja que això porta a un patiment emocional molt gran, i una dificultat que es propaga per tots els àmbits de la vida de la persona.

Les persones som èssers socials, i això vol dir que la espècie humana, per sobreviure, sempre ha viscut en comunitat. Des de les tribus pre-històriques a les mega-urbes actuals, els humans hem crescut en grup, basant-se en una confiança entre les persones d’un mateix grup, moltes vegades unida a una desconfiança global a les persones d’altres tribus….o actualment persones d’altres cultures, altres religions o fins i tot altres classes socials.

Però crèixer amb la sensació que les persones que t’envolten no són confiables i et poden agredir, et condemna a un estat d’alerta constant en tots els àmbits.  Les persones podem construir diferents màscares socials que amaguin això (desde ser molt complaent, a ser molt distant, a ser “bon relacions públiques”, a amagar-se amb sobre-adaptació, etc) però el que no pot fer la persona que ha viscut un trauma relacional és relaxar-se per aconseguir intimitat emocional. Relaxar-se i confiar que les relacions poden ser estables i segures. Relaxar-se  i confiar que no serà ferit, humiliat, agredit, o no serà abandonat. Relaxar-se i creure que és posible ser valorat i ben-tractat com anhela. Perquè per molta desconfiança que es tingui en que això pugui passar, el desig i la necessitat de confiar seguix operant, provocant a vegades moviments d’anada i tornada cap els demés, o una resposta reactiva totalment extrema de confiar en persones que justament no son gens adeqüades….

També és veritat que quan parlem de desconfiança, també hi ha graus, i hi persones que tot i un estat d’alerta inicial, també poden arribar a  confiar si troben a persones que són prou consistents i estables en les relacions. És posible que persones amb trauma psicològic acabin tenint una  o dues persones de confiança, el que almenys fa diminuir els sentiment intern de solitud e inadequació.

Et sents identificat amb alguna aspecte de l’escrit? Si tens cap dubte pots posar-te en contacte amb mi.