L’ansietat és un conjunt de sensacions físiques desagradables d’inquietud, temor, neguit, que té un alt component d’incertesa, es té una por difusa que sembla venir de tot arreu i alhora no es sap d’on, ni perquè. Quan es té ansietat la persona es nota en alerta, com si un perill catastròfic estigués a punt de passar.
És important diferenciar-la de la por; la por és una emoció bàsica que es té davant d’alguna cosa concreta, específica, que evaluem com a perillosa i que es pot fer un esforç per superar-ho. Però sobretot sabem a què tenim por: por a la foscor, als exàmens, a parlar en públic… tenim una idea de quins son els temors concrets, tot i que puguin ser .- o no.- excessius.
Però qui té ansietat moltes vegades parteix de què no sap perquè la té… a qual cosa porta a un sentiment d’imprevisibilitat i d’indefensió que a vegades és pitjor que la pròpia sensació d’ansietat.
L’ansietat té components clars fisiològics, però també ens afecta a nivell cognitius, en les nostres emocions i en com ens relacionem amb els demés.
A continuació escric símptomes d’ansietat, per sort, no s’acostumen a patir tots els símptomes alhora.
Quins símptomes són d'ansietat?
Somàtics o físics: mareig o sensació d’inestabilitat, sudoració excessiva, taquicàrdia, palpitacions, sensació d’ofec, tremolors, rigidesa o feblesa muscular, insomni, nàusees, sensació de tenir un “nus” en l’estómac o molèsties digestives, rigidesa muscular, formigueig, cansament i mal de cap tensional.
Emocionals: angoixa, por, sensació de falta de control, irascibilitat, inseguretat, sensació d’estranyesa i/o buit, incertesa, aclaparament i inquietud, por de morir-se a tornar-se boig o a perdre el control, susceptibilitat, despersonalització, desrealizació.
Cognitius: idees obsessives, pensaments negatius o catastròfics, problemes de memòria, dificultats per a concentrar-se, preocupació excessiva, sensació de confusió, percepció de perill o amenaça, pensament accelerat i problemes per a prendre decisions, problemes de concentració i de memòria.
Conductuals: hiperactivitat motora, bloquejos, impulsivitat, desig d’escapar o fugir d’unes certes situacions, estat d’alerta permanent i dificultat per a romandre tranquil en el mateix lloc.
Socials: dificultats per a seguir el curs d’una conversa, verborrea, quedar-se en blanc, impulsivitat o temor davant els conflictes interpersonals i dificultats per a expressar les seves opinions i fer valer els seus drets davant els altres.
També cal diferenciar l’ansietat de l’estrés, que és un altre vivència on també hi ha activació fisiològica, però una vegada més, la persona sap perquè s’estresa. L’estrés és una reacció fisiológica/cognitiva/emocional per afrontar un problema en el que sentim que no tenim prou recursos. Les reaccions fisiològiques ens ajuden a fer front el problema. Per exemple l’estrés laboral, l’estrés per conciliació familiar…. La persona sap qui és el problema i moltes vegades la solució, però la situació li requereix molts recursos personals que fa que estigui en situació d’alerta continua. Això acostuma a ser molt desgastant, i a la llarga provocar ansietat, però no té perquè.
Llavors, un cop sabem què és l’ansietat, la següent fase per saber com combatre-la és entendre què la provoca. Si vols saber més llegeix la propera entrada!